LA TECTÒNICA. DEFORMACIONS DE LES ROQUES

Les deformacions que sofreixen les roques sotmeses a esforços creixents de mica en mica, poden passar per tres etapes:

1.     Deformació elàstica: És aquella que en cessar la força deformant, la roca torna al seu estat inicial o queda molt poc deformada. En aquesta etapa la deformació és proporcional a l’esforç. Un exemple seria la deformació produïda per ones sísmiquesen les formacions de les roques.

2.       Deformació plàstica (dúctil o contínua): Superat un cert límit, límit d’elasticitat , la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l’esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d’aquest tipus de deformació són els plecs.

3.    Deformació fràgil (discontínua o per trencament). Superat un cert límit -límit de trencament- la roca es trenca. El resultat seran les falles i diàclasis. En aquestes dues darreres etapes, la deformació no és proporcional a l’esforç realitzat.

Plecs. Elements geomètrics i tipus de plecs

·         Anticlinals: Les capes més modernes envolten les més antigues. El nucli està format per les capes més antigues.

·         Sinclinals: Les capes més antigues envolten les més modernes. El nucli està format per les capes mes modernes.