LA SUBDUCCIÓ
La subducció de plaques és el procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit convergent, segons la teoria de tectònica de plaques .
La litosfera oceànica
- Formada a les dorsals
- És prima
- No gaire densa a causa de la seva elevada temperatura, però a mesura que
- Quan es va allunyant de la dorsal:
-Experimenta subsidència tèrmica
-Es va refredant.
-Es va tornant més gruixuda
La zona de subducció s’origina quan el pes de sobre el mantell fa que aquest s’enfonsi i es formin corrents convectius descendent. En aquesta zona es creen dos tipus de plaques:
· La placa subducent: és la placa que s’enfonsa, es doblega i es forma una fossa oceànica profunda i allargada.
· La placa cavalcant: és la placa que no s’enfonsa durant la subducció. Pot ser oceànica o continental.
En les zones de subducció, la interacció entre la placa oceànica subducent i la placa cavalcant produeix sismicitat, vulcanisme, formació d'orògens...
Característiques de les zones de subducció
|
La placa cavalcant pot ser oceànica o continental |
Es forma una fossa oceànica on la placa subducent s’introdueix al mantell |
S’acumulen sediments que poden formar un prisma d’acreció |
Hi ha sismicitat intensa, distribuïda segons el pla de Benioff |
Hi ha activitat magmàtica intensa.
|