LA INTERACCIÓ ENTRE PROCESSOS INTERNS I EXTERNS I ELS RISCOS GEOLÒGICS
Els procesos interns
Produeixen l’engruiximent de la litosfera o l’aprimament.
S'anomena procés d'isostàsia l'enfonsament de sediments a l'astenosfera, a causa del pes d'aquests i la plasticitat de la capa, que permet l'elevació graduada de relleus. El procés d'isostàsia depèn de si les plaques tectòniques suren sobre l'astenosfera en funció de la seva densitat i del seu gruix.
Els agents geològics erosionen els relleus i acumulen sediments a les conques sedimentàries. Tendeixen a igualar la superfície.
Els riscos geològics
Es classifiquen en:
· Riscos deguts a processos externs: Inundacions, sequeres, etc.
· Riscos deguts a processos interns: sismicitat i efectes associats, i l’activitat volcànica.
Mesures de previsió
A llarg termini :
o Periodicitat.
o Detecció de falles actives.
A curt termini :
o Petits sismes precursors, que precedeixen a grans terratrèmols.
o Emissió de gasos inerts, sobretot el radó.
o Premonitoris biològics. Certs animals (gossos, gats, cavalls, aus, peixos, etc.) són capaços de predir un sisme amb certa anticipació (hores o dies), manifestant alteracions en la seva conducta.
Mesures de prevenció
Una avaluació del risc sísmic per determinar la potencialitat sísmica de la regió, dels possibles efectes dels terratrèmols i de les seves causes.
· Determinar la magnitud (intensitat) màxima previsible per a un determinat període de retorn.
· Elaborar mapes de microzonació sísmica, on es reflecteixen les amplificacions i les atenuacions locals de la perillositat sísmica (en funció de la resistència del terreny, la morfologia i la posició del nivell freàtic, entre altres variables).
Mesures de predicció
Estan destinades a saber amb la màxima antelació possible el moment i el lloc on es materialitzarà un risc. En alguns casos és possible tenir sistemes d'alerta primerenca.