LA INTERACCIÓ ENTRE PROCESSOS INTERNS I EXTERNS I ELS RISCOS GEOLÒGICS

 

Els procesos interns

Produeixen l’engruiximent de la litosfera o l’aprimament.

S'anomena procés d'isostàsia l'enfonsament de sediments a l'astenosfera, a causa del pes d'aquests i la plasticitat de la capa, que permet l'elevació graduada de relleus. El procés d'isostàsia depèn de si les plaques tectòniques suren sobre l'astenosfera en funció de la seva densitat i del seu gruix.

Els agents geològics erosionen els relleus i acumulen sediments a les conques sedimentàries. Tendeixen a igualar la superfície.

                     

Els riscos geològics

Es classifiquen en:

·        Riscos deguts a processos externs: Inundacions, sequeres, etc.

·        Riscos deguts a processos interns: sismicitat i efectes associats, i l’activitat volcànica.

Mesures de previsió

A llarg termini :

o    Periodicitat.

o    Detecció de falles actives.

     A curt termini :

o    Petits sismes precursors, que precedeixen a grans terratrèmols.

o    Emissió de gasos inerts, sobretot el radó.

o    Premonitoris biològics. Certs animals (gossos, gats, cavalls, aus, peixos, etc.) són capaços de predir un sisme amb certa anticipació (hores o dies), manifestant alteracions en la seva conducta.

Mesures de prevenció

Una avaluació del risc sísmic per determinar  la potencialitat sísmica de la regió, dels possibles efectes dels  terratrèmols i de les seves causes.

·         Determinar la magnitud (intensitat) màxima previsible per a un determinat període de retorn. 

·         Elaborar mapes de microzonació sísmica, on es reflecteixen les amplificacions i les atenuacions locals de la perillositat sísmica (en funció de la resistència del terreny, la morfologia i la posició del nivell freàtic, entre altres variables).

Mesures de predicció

Estan destinades a saber amb la màxima antelació possible el moment i el lloc on es materialitzarà un risc. En alguns casos és possible tenir sistemes d'alerta primerenca.